• admin

PER UN URBANISME QUE CUIDE EL CABANYAL


Publiquem el nostre Manifest amb el suport de la cultura, la universitat i els moviments socials per un urbanisme cuidador i sostenible que no malbarate el futur del barri de la façana litoral de València. Uneix-te!


El nostre manifest Per un Urbanisme que Cuide el Cabanyal ha rebut ja una quarentena de suports del món de la universitat (Urbanisme, Arquitectura, Antropología, Dret, Sociologia, Filosofia i Història de l'Art), la cultura (músics i tècniques culturals) i els moviments socials (associacions veïnals, sindicats de barri, assemblees feministes i grups ecologistes) de la ciutat de València. Ara, l'obrim a totes les persones i col·lectius que se senten identificats amb els nostres arguments. Vols unir-te? En síntesi, s'agrupen en tres grans eixos sobre el Pla Especial del Cabanyal (PEC):

  1. El PEC és turísticament depredador del paisatge i de les persones

  2. Viola la llei urbanística principal de la Generalitat

  3. No té en consideració l’emergència climàtica,

I què PROPOSEM? Doncs que es respecte la llei, verdor i cures. Continua llegint i uneix-te si hi estàs d'acord! Podeu adherir-vos deixant un comentari al final d'aquest post o mitjançant el formulari de contacte. Gràcies a tothom.

Per un Urbanisme que Cuide el Cabanyal-Canyamelar

Els majors èxits urbanístics de la ciutat de València són èxits de la gent: l’espai natural protegit del Saler per al poble o el vell llit del Túria transformat en jardí públic són hui dia fites perquè són la imatge memorable de la ciutat tant per al seu veïnat com arreu del món.

Reivindiquem el mateix respecte a la participació ciutadana a l’hora de dissenyar el Cabanyal del futur, barri que és porta al litoral de la capital valenciana.

Per això, les persones sotasignants PROPOSEM:


1. Que s’aprove parcialment el Plan Especial del Cabanyal (PEC). En concret, la part que protegeix el nucli del barri definit com a Bé d’Interés Cultural (BIC) la definida com a tal en el decret de la Generalitat del 1993. Aquesta protecció, després de més de vint anys de lluites veïnals, genera prou consens entre la població actual.


2. Que, per a les zones d’expansió del barri, més enllà de l’àmbit BIC i fins a la platja, com ara els anomenats "Unitats d’Execució" , "Plans d'Actuació Aïllada", antics "PINs", etc., es reprenga el procés participatiu avortat amb l’aprovació provisional del PEC, i que en ell es tinguen en compte les milers d’al.legacions ciutadanes raonades de forma jurídica, ètica i política i, fins ara, ignorades malgrat el suport popular. Una intel·ligència col.lectiva d’aquesta mida no pot ser desaprofitada.


3. Que aquesta separació entre BIC i no-BIC siga només un instrument per a facilitar l’aprovació d’un desitjat pla per al Cabanyal, però que el principi que guie l’ordenament de tot el barri siga el de una unitat cultural i històrica compacta perquè així l’han anat forjant els seus habitants en relació constant amb els seus límits de la mar i l’horta.


4. Que aquest barri compacte i consolidat s’integre dins del Pla Verd i de la Biodiversitat de València presentat per l’Ajuntament, que busca facilitar la connexió natural entre barris per a fer de les ciutats espais habitables on també càpien les activitats de cures de les persones, la protecció de la salut i el medi ambient. En un Cabanyal ple de buits urbans, un Pla Verd participatiu i sostenible suposa que els buits s’omplin segons els usos definits per la ciutadania, no forçosament amb la construcció de finques. Aquests buits suposen una oportunitat per tal continuar en la naturalització de la ciutat, millorant de manera notable la qualitat de vida del barri i de tota la ciutat.


5. Honorar la memòria del Cabanyal és també honorar el seu futur sostenible. En canvi, aquest PEC aboca el barri en particular, i el front marítim de la ciutat de València en general, a un futur de pèrdua definitiva del seu caràcter popular, obert i en diàleg amb la natura tan pròxima, seguint els ja desfasats models de creixement econòmic il·limitat basats en les bombolles immobiliàries.


En concret, aquest PEC:


- És turísticament depredador del paisatge i de les persones, perquè planteja un hotel de 15 altures descomunal per a un barri amb forta i reconeguda personalitat històrica, i no posa fre a una realitat sagnant: la proliferació d'apartaments turístics legals i il.legals, que expulsen la gent que ja habita i fa el barri, vol arrelar-s'hi i n’encareix la vida. Segons un informe de l’Ajuntament que ha presentat el Consell Municipal de Turisme, el Districte Marítim és on més creix la vivenda d’ús turístic: entre 2017 i 2019 ho ha fet un 263%, i 4 de cada 10 són il·legals.

- Viola la llei urbanística principal de la Generalitat, en plantejar tota una nova ciutat dins del barri de més de 1100 vivendes noves, de fins a 6 altures en alguns punts. És rotundament fals que el pla obligue a fer 3 altures en tot el barri. A més, en una zona amb el major patrimoni públic abandonat ja existent i en una ciutat, València, la població de la qual no creix.

-No té en consideració l’emergència climàtica, en obviar les necessitats de la ciutadania d’espais verds de qualitat i multiplicant el sòl impermeabilitzat i segellat. La superfície de zones verdes/habitant no arriba als 7 metres quadrats, quan l’OMS en recomana entre 10 i 15.


Per tal de treballar en la direcció d’aquesta proposta, que considerem respectuosa amb la voluntat democràtica ja exposada a través d’al·legacions ciutadanes i altres debats públics,


EXPOSEM a la ciutadania i SOL·LICITEM


1. Que la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament s’adone que està a temps de repensar el PEC, salvar la zona de BIC honrant a la lluita ciutadana que durant dècades ha estat defensant el barri de l’ampliació de Blasco Ibàñez, i elabore per a la resta del barri una proposta que siga veritablement participativa, verda, sostenible i socialment responsable.


2. Que l’Ajuntament de València es digne a reconéixer totes les associacions del barri, en especial si elaboren argumentacions fonamentades, vàlides i respectuoses, en favor de l'interés comú i no tant del lucre privat d'alguns, i si creen espais de cohesió veïnal, teixit social i manteniment de la memòria històrica.


En definitiva, amb aquesta PROPOSTA i aquesta SOL·LICITUD recollim, fem nostres i actualitzem els principis que durant més de vint anys han fet del Cabanyal, el Canyamelar i el Cap de França un exemple de defensa d’un “desenvolupament sostenible, racional i respectuós amb les característiques humanes, socials, històriques i arquitectòniques pròpies.


València, Associació Veïnal Cuidem Cabanyal Canyamelar

Signants

  1. Fernando Gaja i Díaz, Professor d’Urbanisme, Universitat Politècnica de València 

  2. Eva Mompó, Antropòloga, Professora a la Universitat de València

  3. Beatriz Santamarina, Antropòloga, Professora titular Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV

  4. Albert Moncusí, Antropòleg, Professor titular Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV

  5. Antonio Montiel: Professor de la UV, jurista i membre de la Comissió Ciutat-Port

  6. Raúl Abeledo Sánchez, Professor de la UV 

  7. Eva Máñez, Fotoperiodista

  8. Anacleto Ferrer, Professor de Filosofia, UV

  9. Eva Dénia, Cantautora

  10.  Andrea Ariza, Arquitecta

  11.  Julio Huerta, Coordinador de la Fundació Horta Sud

  12.  Empar Aguado Bloise, Professora de Sociologia i Antropologia Social, UV

  13.  Encarna Canet Benavent, Professora de Treball Social i Serveis Socials, UV

  14.  Maria J. Albert Rodrigo,  Professora de Sociologia i Antropologia Social, UV

  15.  Teresa Vicente Rabanaque, Antropòloga, UV

  16.  Josepa Cucó i Giner, Catedràtica Emèrita d'Antropologia Social

  17.  Maite Ojeda Mata, Antropòloga social i cultural, UV

  18.  Manuel Miralles Molina, músic

  19.  Mireia Juan Cucó, Enginyera en Disseny Industrial / Makea Tu Vida

  20.  Miguel Monsell Liern, Antropòleg, UV

  21.  Carmel Gradolí, arquitecte, Professor del Departament de Composició de la UPV

  22.  Joan Olmos, Profesor titular de Urbanismo, Universidad Politécnica de València, Doctor ingeniero de Caminos.

  23.  David Hammerstein, sociòleg, ex eurodiputat.

  24.  Associació Cabanyal Reviu Teixint Xarxes

  25.  El Rogle Coop, Cooperativa de juristes i sociòlogues que treballen en advocacia, mediació i recerca social

  26.  Sistema del Solar Produccions, Productora audiovisual

  27.  Fundació Horta-Sud

  28.  Plataforma x Russafa

  29.  Cabanyal-Horta

  30.  Ràdio Malva 104.9FM

  31.  Cabanyal Íntim

  32.  Sindicat de Barri Cabanyal

  33.  Assemblea Feminista de València i les assemblees de barri de Benimaclet, Ciutat Vella, Russafa i Marítim

  34.  Fanzine La1314

  35.  Cuidem Benimaclet

  36.  Acció Ecologista-Agró

  37. Áurea Ortiz Villeta. Tècnica de la Filmoteca i professora UV.

  38. Daniel Andrés Lluch. FESTINAR. Hosteler - Pizzer- Fotògraf - Mecànic de bicis - Llaurador

  39. Associació Veïns/Veïnes Amics/Amigues Malva-Rosa

  40. CNT València

  41. Joventut pel Clima - Fridays for Future Valencia

  42. Helena P. Grau - Periodista, productora i investigadora

  43. Mara Obiol Saiz

  44. Núria Banyuls i Ferrando

  45. Júlia Araújo Mendes, Agente de Igualdad, Técnica de Movilización Social y Comunicadora Social.

  46. Olga A. Piña. Gestora Cultural

  47. Luis Bañuls Oltra

  48. Perifèries, Organització de Solidaritat Internacionalista

  49. María Sarria Perea

  50. Reyes Matamales Arrivas, Profesora Universitaria, Departamento de Sociología y Antropología Social. De la Facultad de Ciencias Sociales.

0 comentarios